login
Inicia sessió

register
Registra't

CULTURA CIENTÍFICA 2015/16

PRÀCTICA SOBRE LA PRESSIÓ ARTERIAL

En aquesta pràctica aquests són els exercicis que has de realitzar:

1) Què és la pressió arterial?

La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la circulació de la sang a

les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals. En cada batec del

cor, la PA varia entre un màxim (pressió sistòlica) i un mínim (pressió diastòlica) de

pressió. La PA mitjana disminueix a mesura que la circulació sanguínia va des del cor

per les artèries, i té el seu major descens en les petites artèries i arterioles, i

segueix disminuint a mesura que la sang es mou a través dels capil·lars i torna al cor

per les venes.

El terme de pressió arterial generalment es refereix a la pressió que es mesura en el

braç d'una persona, concretament en l'artèria braquial, utilitzant un

esfigmomanòmetre. La PA d'una persona s'expressa generalment en termes de la

pressió sistòlica i la pressió diastòlica, per exemple, 115/75 (o tradicionalment "11,5

per 7,5").

La PA es mesura algunes vegades en altres llocs, per exemple en un turmell (mesura

utilitzada principalment per l'estudi de la circulació arterial a les extremitats

inferiors), llavors La relació de la PA mesurada a l'artèria principal d'un turmell i la

mesurada en l'artèria braquial d'un braç, dóna l'índex turmell-braç (ITB).

2)Quina és la unitat de mesura de la pressió arterial?

La pressió arterial és la força que exerceix la sang en circular per les artèries,

mentre que tensió arterial és la forma en què les artèries reaccionen a aquesta

pressió, la qual cosa aconsegueixen gràcies a l'elasticitat de les seves parets. Si ben

tots dos termes se solen emprar com a sinònims, és preferible emprar el de pressió

arterial. De fet, la seva mesura es descriu en unitats de pressió (per exemple, mm de

Hg). La relació entre ambdues es pot expressar mitjançant la llei de Laplace:

P=\frac{T}{r} ----> on T és la tensió, P és la pressió i r el radi d'un got

sanguini. Una pressió arterial normal ronda entre els 120/80 mm de Hg,1 mentre que

per a un atleta pot ser menor i rondar entre 100/60 mm de Hg.

3)Tatxa la paraula que no correspongui en les frases següents:

oLa pressió arterial sistòlica correspon als valors alts/baixos

oLa pressió arterial diastòlica correspon als valors alts/baixos

4)Explica quins són els dos moviments del cor i en què consisteixen.

El cor te dos moviments:

Un de contracció anomenat sístole i un altre de dilatació anomenat diàstole. Però la

sístole i la diàstole no es realitzen alhora en tot el cor, es distingeixen tres temps :

Sístole Auricular : es contreuen les aurícules i la sang passa als ventricles que estaven

buits.

Sístole Ventricular : els ventricles es contreuen i la sang que no pot tornar a les

aurícules per haver-se tancat les vàlvules *bicúspide i tricúspide, surt per les artèries

pulmonar i aorta. Aquestes també tenen, al principi, les seves vàlvules anomenades

vàlvules sigmoides, que eviten el reflux de la sang.

Diàstole general : Les aurícules i els ventricles es dilaten, en relaxar-se la

musculatura, i la sang entra de nou a les aurícules.

Els cops que es produeixen en la contracció dels ventricles originen els batecs, que en

l'home oscil·len entre 70 i 80 batecs per minut.

5)En el batec del cor, què significa la mesura de la pressió arterial sistòlica?

Pressió arterial sistòlica: correspon al valor màxim de la tensió arterial en sístole

(quan el cor es contreu). Es refereix a aquest efecte de pressió que exerceix la sang

expulsada del cor sobre la paret dels gots.

6) En el batec del cor, què significa la mesura de la pressió arterial diastòlica?

Pressió arterial diastòlica: correspon al valor mínim de la tensió arterial quan el cor

està en diàstole o entre batecs cardíacs. Depèn fonamentalment de la resistència

vascular perifèrica. Es refereix a aquest efecte de distensibilitat de la paret de les

artèries, és a dir l'efecte de pressió que exerceix la sang sobre la paret del got.

7)Des del punt de vista mèdic, què és pitjor tenir la pressió alta o tenir-la baixa?

Les pressions arterials sistòlica i diastòlica elevades poden tenir diferents efectes en

diferents tipus de malalties cardiovasculars i a diferents edats, segons una nova

recerca realitzada amb 1,25 milions de pacients de centres d'atenció primària a

Anglaterra publicats en una edició especial de The Lancet.

La sistòlica alta eleva el risc cerebrovascular i la diastòlica el de aneurisma. Els nous

resultats suggereixen que els individus amb pressió arterial sistòlica més alta

presenten major risc d'hemorràgia intracerebral (accident cerebrovascular causat

per sagnat en el teixit cerebral), hemorràgia subaracnoidea (la forma més mortal

d'accident cerebrovascular) i angina estable, mentre que la pressió arterial diastòlica

elevada és un millor indicador del risc d'aneurisma de l'aorta abdominal.

"Els nostres resultats no recolzen la hipòtesi generalitzada que la pressió *sistólica i

diastòlica tenen fortes associacions similars amb l'aparició de les malalties

cardiovasculars al llarg d'un ampli rang d'edat" , explica la investigadora principal,

Eleni Rapsomaniki, de l'Institut Farr (Regne Unit).

En conclusió, és pitjor tenir la pressió arterial sistòlica alta.

8)Quina és la teua pressió arterial mitjana?

La meva pressió arterial mitjana sistòlica és:

Amb les dades de repòs i activitat juntes: 11,1

Amb les dades de repòs: 10,9

Amb les dades d'activitat: 12,1

La meva pressió arterial mitjana diastòlica és:

Amb les dades de repòs i activitat juntes: 6,3

Amb les dades de repòs: 6,2

Amb les dades d'activitat: 6,35

9)Segons els quadre següents, digues si estàs entre els valors mitjans esperats:

Segons els quadres següents, SI estic entre els valors mitjans esperats.

10)Fes una gràfica on indiquin les pressions arterials de la classe

(baixa i alta) i situa la teua per a saber quina és la seua posició en front dels resultats

de la classe.

Jo soc l'alumne amb el codi 5.

Nota: No he contat amb els alumnes 15-18 ja que faltaven dades i els gràfics no

sortien bé.

Comentaris (0)18-03-2016 09:49:48

PRÀCTICA DE DETERMINACIÓ DEL GRUP SANGUINI

La meva pràctica és un prezi amb l'adreça següent: https://prezi.com/h85dbsebd-hn/determinacio-dels-grups-sanguinis/ .

Comentaris (0)18-03-2016 09:38:39

PRÀCTICA D'OBSERVACIÓ DE BACTERIS DE IOGURT

La meva pràctica és un prezi amb la següent adreça: https://prezi.com/yryhpuhygdqe/observacio-de-bacteris-de-iogurt/

Comentaris (0)18-03-2016 09:32:27

PRÀCTICA D'OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES DE MUCOSA BUCAL

La meva pràctica sobre la mucosa bucal és un prezi que es pot consultar: https://prezi.com/uz3so0i0b8jl/fixacio-i-tincio/

Comentaris (0)18-03-2016 09:18:46

PRÀCTICA D'EXTRACCIÓ I OBSERVACIÓ D'ADN

Aquí deix l'adreça amb la qual es pot accedir a la pràctica, la cual és un prezi.

[https://prezi.com/rf2tiynxnxsi/extraccio-adn/]

Comentaris (0)18-03-2016 09:13:35

PRÀCTICA 01 OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES - Observació de cèl·lules vegetales: Urginea maritima

La meva pràctica és un prezi que podeu trobar amb el següent link: [https://prezi.com/1jittrfnmsol/observacio-de-cellules-vegetals/]

Comentaris (0)15-12-2015 19:12:29

PRÀCTICA 02: EL SUBMARÍ GROG

La meva pràctica sobre aquest experiment la podeu trobar en un Prezi amb el següent link: [https://prezi.com/sjgifbfr14er/el-submari-groc/]

També teniu un video demostratiu al meu canal de youtube:

Comentaris (0)15-12-2015 17:15:34

DISSOLUCIÓ I DENSITAT DELS LÍPIDS

DISSOLUCIÓ I DENSITAT DELS LÍPIDS

Objectiu

• Analitzar la capacitat de diferents líquids per a dissoldre l’oli.

• Estudiar les diferents densitats de diferents dissolvents en relació a l’oli.

Fonament químic/físic de les proves

Els lípids són insolubles en aigua. Quan s’agiten fortament l’oli es divideix en petitíssimes gotetes formant el que es coneix com una emulsió d’aspecte lletós. Aquesta emulsió és transitòria ja que desapareix en repòs per la reagrupació de les gotetes de grassa en una capa que, per la seua menor densitat, es situa sobre l’aigua. Aquesta situació canvia quan les grasses es dissolen en dissolvents orgànics, com l’èter, cloroform, acetona, benzè, etc. o quan es dissolen en altres líquids com l’alcohol. Per altra banda, tots i totes sabem que l’oli sura sobre l’aigua perquè és menys dens que aquesta. Però que passa si en la nostra pràctica substituïm l’aigua per alcohol? La segona part d’aquesta pràctica t’ajudarà a contesta la pregunta.

Material

• 5 Tubs d’assaig

• Gradeta

• Varetes de vidre

• Vasos de precipitats

• Pipetes, embut o similar

• Aigua

• Acetona

• Alcohol tenyit amb colorant

• Oli d’oliva

Procediment

1. Identificar cada tub d’assaig amb un número que correspondrà a cada una de les dissolucions

2. Afegir 2 ml. d’oli en els cinc tubs d’assaig

3. Afegir (segueix l’ordre estricte que t’indiquen els passos següents): Tub 1 à 2 ml d’aigua Tub 2 à 2 ml d’acetona Tub 3 à 2 ml d’alcohol Tub 4 à 2 ml d’alcohol i 4 d’aigua Tub 5 à 4 ml d’alcohol i 2 d’aigua

4. Fotografia/dibuixa i observa si hi ha dissolució de l’oli i en quins tubs d’assaig. Observa també en quines posicions es situen l’aigua, l’oli i l’alcohol.

5. A continuació agita fortament els tubs d’assaig i deixa’ls reposar

6. Observa els resultats. Realitza fotografies/dibuixos per a completar les teues explicacions.

Resultats
TOTS els tubs d'assaig contenen la mateixa quantitat d'oli

Tub assaig 1: En aquest varem ficar 2ml d'aigua. Aquí, el que va passar va ser que l'oli al ser menys dens que l'aigua, va quedar-se a sobre d'ella.

Al agitar després els tubs d'assaig varem poder observar:

Tub assaig 1: L'oli va seguir a sobre de l'aigua.

Tub assaig 1: En aquest varem ficar 2ml d'aigua. Aquí, el que va passar va ser que l'oli al ser menys dens que l'aigua, va quedar-se a sobre d'ella.

Tub assaig 2: En aquest varem ficar 2ml d'acetona. Aquí podem observar el cas contrari a l'anterior ja que l'oli és més dens que l'acetona.

Tub assaig 3: En aquest varem ficar 2ml d'alcohol. Aquí podem observar com l'alcohol tenyit de color blau, està a sobre de l'oli, els que ens revela que la seva densitat és menor a la del oli.

Tub assaig 4: En aquest varem ficar 2ml d'alcohol i 4ml d'aigua. En aquest cas, els elements es col·loquen abaix de tot el més dens i a dalt de tot el menys dens, i va donar lloca a que baix de tot es trobava l'aigua, després l'oli i després l'alcohol.

Tub assaig 5: En aquest varem ficar 4ml d'alcohol i 2ml d'aigua. Aquí podem observar, tot i que hi ha més alcohol que aigua, l'alcohol segueix estan dalt de tot, i l'aigua baix de tot amb l'oli entre els dos.

Al agitar després els tubs d'assaig varem poder observar:

Tub assaig 1: L'oli va seguir a sobre de l'aigua.

Tub assaig 2: L'acetona pràcticament no es distingia de l'oli.

Tub assaig 3: Aquí, ens costa diferenciar l'alcohol de l'oli tot i que l'alcohol està tenyit de blau, però si observem atentament, abaix de tot del tub, la dissolució és com a verdosa, que seria l'oli, que al haver-se mesclat al agitar, ha agafat aquest color.

Tub assaig 4: Podem diferenciar l'oli, però l'aigua i l'alcohol no, ja que s'han mesclat perfectament, però junts tenen més densitat que l'oli.

Tub assaig 5: Quasi no podem observar que és cada cosa, només podem vora un líquid blau amb un poquet de verd al fons que seria l'oli, això ha passa degut a que hi havia més alcohol que aigua, ja que és menys dens.

sense mesclar

mesclat

Comentaris (0)15-12-2015 17:08:51

Experiment, Reconoeixement de glucosa mitjançant Fehling

Comentaris (0)02-11-2015 22:28:55

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

Objectiu

  • Reconèixer alguns glúcids pel seu caràcter reductor

Material

  • Gradeta amb 2 tubs d'assaig (seran per la solució de glucosa i la de midó)

  • Rotuladors per escriure sobre vidre

  • 1 pinces de fusta

  • Bec de Bunsen + encenedor

  • Reactiu de Fehling A i B (solució conjunta)

  • Pipetes (una pel reactiu Fehling A i un altra pel Fehling B i una tercera per a la solució final de Fehling)

  • Solució de glucosa: serà conjunta per a tota la classe. Apuntau les quantitats de solut i dissolvent utilitzades.

  • Solució de midó: : serà conjunta per a tota la classe. Apuntau les quantitats de solut i dissolvent utilitzades.

Fonament químic de les proves

Reactiu de Fehling:

Una de les propietats més destacades dels monosacàrids és el seu poder reductor que es deu al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula.

En aquesta pràctica utilitzarem el reactiu de Fehling. Aquest reactiu es tindrà que preparar abans de realitzar la pràctica ja que consta de dos solucions separades que es mesclen en el moment d'utilitzar-les.

La solució de Fehling A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la solució de Fehling B (incolora) és de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens.

Què passa químicament en la reacció de la glucosa i el midó amb el reactiu de Fehling?

La glucosa és un glúcid monosacàrid i reacciona amb la prova de Fehling. El grup carbonil de la glucosa (-COH) s’oxidarà passant a àcid carboxílic (-COOH). El procés s’evidenciarà per un canvi de coloració on el color blau del reactiu de Fehling formarà un precipitat groc (òxid cuprós hidratat) i després passarà a ser de color vermell teula (òxid cuprós anhidre) en continuar l'ebullició.

El midí és un glúcid polisacàrid i no reacciona amb la prova de Fehling (si amb la prova del Lugol que vam fer fa uns dies). Així doncs, el midó no s’oxida pel Fehling i per tant no observarem canvi de color de blau a vermell en la reacció química.

Procediment

  1. Per a tota la classe, en dos vasos de precipitats prepararem les dissolucions problema: una dissolució amb glucosa i una amb midó. Anota les quantitats d’aigua, midó i glucosa de cada dissolució.

  2. Amb els rotuladors marcarem els tubs d’assaig amb números 1 (solució de midó) i 2 (solució de glucosa)

  3. En el tub d’assaig número 1 afegeix 3 ml de la solució de midó i en el tub 2 afegeix 3 ml de la solució de glucosa.

  4. A continuació afegeix a cada tub 2 ml. de la solució de Fehling.

  5. Escalfa cada tub d’assaig fins l’ebullició. Alerta! Segueix les recomanacions de seguretat que t’ha explicat la teua professora. Controla l’ebullició del contingut del tub d’assaig perquè no surti i utiliza les ulleres protectores.

  6. Observa i anota els resultats.

Resultats

  1. Omple la taula amb els resultats de les proves (positiu o negatiu).

FEHLING (+/-)

TUB ASSAIG 1

MIDÓ

-

TUB ASSAIG 2

GLUCOSA

+

  1. Justifica els resultats obtinguts en la prova de Fehling.

  • Al encalentir el tub d'assaig 1, el qual contenia Midó, vam poder observar que aquest no canviava de color ni ocorria cap reacció, ja que el midó no es pot oxidar. Aquesta dissolució era de 300 ml H2O amb 9.4g de midó.

  • Al encalentir el rub d'assaig 2, el qual contenia Glucosa, vam poder observar que poc a poc la Glucosa começava a oxidar-se, tornant-se la dissolució d'un blau marí, a un vermell metàl·lic molt polit. Aquesta dissolució contenia 300 ml d'H2O amb 9.16g de glucosa.

  1. Observa la taula següents quins productes trobes que podríem donar positiu amb la prova de Fehling. Explica perquè.

Els aliments que donarien positiu son aquestos ja que contenen sucre:

-Coca-cola zero: cont´r edulcorants químics i no glucosa

-Sacarina: és un edulcorant químic que no conté glucosa

-Patata: malgrat que conté glucosa, aquesta es troba en forma de midó i, com ja s'ha comprovat en la pràctica, el midó no reacciona amb el reactiu de Fehling.

-Coca-cola: és dolça perquè conté glucosa que si reaccionarà amb Fehling.

ALIMENT

FEHLING

Coca-Cola zero

-

Sacarina

-

Patata amb aigua

-

Coca-Cola

+

Comentaris (0)30-10-2015 09:33:07

COMENÇAM ELS CURS!!

Comentaris (0)07-10-2015 09:48:04

BENVINGUTS AL BLOG DE CULTURA CIENTÍFICA 2015/16

Estimats lectors:

Aquest blog està dirigit a qualsevol persona interesada en la ciència. Aquí penjaré tot el treball realitzat, tant pdf, com fotos, com videos... Esper que sigui una eina útil i que us serveixi educativament.

Moltes salutacions,

L'Administradora

Comentaris (0)07-10-2015 09:40:51